Lisboa és una ciutat que castiga les cames i ho compensa amb escreix amb la llum. Hi vam anar per tres dies llargs, sense gaire pla més enllà de caminar, i va ser exactament el que calia.

On vam dormir i com moure’s

Vam triar allotjament a l’Alfama, el barri més antic, tot i saber que això vol dir pujades constants. Recomanació honesta: el tramvia 28 és més aviat una atracció turística plena de gent que un mitjà de transport pràctic. Per moure’s de veritat funcionen millor els funiculars (l’Elevador da Glória, per exemple) combinats amb caminar.

Tres coses que no ens vam voler perdre

1. Mirador de Santa Luzia, a primera hora del matí, quan encara no hi ha cues i la llum sobre el riu Tejo és de pel·lícula.
2. LX Factory, un antic complex industrial reconvertit en botigues, llibreries i restaurants, ideal per una tarda més tranquil·la.
3. Time Out Market, per tastar de tot sense haver de decidir un sol restaurant per sopar.

La pregunta del pastel de nata

Vam fer la comparativa “científica” entre els de Pastéis de Belém i els d’una pastisseria de barri a l’Alfama. Guanya Belém per la massa cruixent, però la diferència no justifica la cua d’una hora si vas curt de temps: qualsevol bon forn de la ciutat en fa un que s’hi acosta molt.

Lisboa no necessita un itinerari minuciós. Necessita sabates còmodes, ganes de perdre’s pels carrerons i acceptar que et perdràs alguna cosa —sempre queda una excusa per tornar-hi.