El Marroc et rep amb els sentits saturats: olor d’espècies, crits dels venedors dels souks, el color de les teles penjades a cada racó de la medina. Vam passar-hi set dies: tres a Marràkech i la resta en ruta cap al desert.

Marràkech: perdre’s és el pla

La medina de Marràkech no es camina, s’hi navega. El primer dia vam intentar seguir un mapa i vam desistir abans de dinar. El segon dia vam deixar-nos portar i va ser molt millor. Un parell d’aturades que sí que val la pena buscar de forma conscient:

• Jardí Majorelle, un oasi de blau i verd enmig de la ciutat, sobretot recomanable a primera hora per evitar aglomeracions.
• Plaça Jemaa el-Fna a la posta de sol, quan els paradets de menjar comencen a muntar-se i la plaça es transforma per complet.

La ruta cap al desert

Vam contractar una ruta de tres dies fins a Merzouga amb parades a Aït Ben Haddou i les gorges de Todra. És un trajecte llarg amb moltes hores de furgoneta, però cada parada compensa el cansament. Aït Ben Haddou, amb les seves construccions de tapial, sembla directament un decorat de cinema (i de fet ho ha estat més d’una vegada).

Dormir al campament al mig de les dunes, amb el silenci absolut del desert i un cel ple d’estrelles sense cap contaminació lumínica, va ser el moment del viatge que encara recordo amb més claredat.

Consells pràctics

Porteu efectiu en dírhams per als tràmits més petits, negocieu sempre els preus als souks (és part del joc, no us ho preneu com una ofensa) i, si feu la ruta al desert a l’hivern, no subestimeu el fred nocturn: de dia fa calor, però a la nit les temperatures baixen molt.