Fa uns anys viatjava amb maleta gran “per si de cas”. Ara, viatgi per una setmana o per un mes, tot em cap en una motxilla de 40 litres. No és cap fórmula màgica: és sobretot acceptar que la majoria de “per si de cas” no arriben mai a passar.

La regla que segueixo

Abans de ficar res a la motxilla, em pregunto si ho faria servir almenys tres vegades durant el viatge. Si la resposta és no, es queda a casa. Aquesta única regla m’ha estalviat més pes que qualsevol llista.

La llista base

• 3 samarretes que combinen entre elles
• 1 pantaló llarg + 1 curt (o bermuda)
• 1 jersei prim i 1 impermeable lleuger
• Roba interior i mitjons per a 4-5 dies (es renta pel camí)
• Sabates còmodes ja “rodades”, mai noves
• Necesser bàsic + protector solar
• Carregador, adaptador universal i bateria externa
• Documentació, targetes i una còpia digital de tot plegat

El que sempre em sobra

Quasi sempre és roba: torno a casa amb peces que no m’he posat ni una vegada. Per això, des de fa un parell de viatges, faig la motxilla i després en trec una peça més abans de tancar-la. Funciona més sovint del que sembla.

I si fa fred?

La clau no és portar roba d’hivern sencera, sinó capes: una samarreta tèrmica, un jersei prim i un impermeable bo abriguen més i pesen menys que un abric gruixut. És l’ajust que més diferència fa quan viatges a llocs amb climes molt diferents en un mateix trajecte.