Com faig la motxilla per viatjar lleuger
A mesura que vas coneixent món, aprens que la millor manera de viatjar és lleuger d’equipatge i ple d’il·lusions: deixant sempre un espai ben ample per guardar-hi i rememorar totes les vivències, els paisatges, les olors i els sabors que aniràs recol·lectant en cada viatge —a banda, és clar, d’algun souvenir que et faci gràcia, o de fer-te col·leccionista de magnets o de tasses de cafè, com em passa a mi.
Per què viatjo lleuger d’equipatge
Siguem sincers: de tota la roba i els complements que tens a l’armari, quina part fas servir de veritat, i quina es queda al fons sense que ni te’n recordis que hi és? Exacte: acostumem a repetir sempre els mateixos conjunts, per comoditat, perquè no és l’ocasió, perquè no vols que es facin malbé, perquè et tornes a posar allò mateix que acaba de sortir de la rentadora... Així doncs, per què hem de viatjar amb una maleta de 25, 30 o 40 quilos per persona, sabent d’entrada que el 70% de la roba que hem triat no la farem servir i que, en canvi, sí que serà una càrrega per anar amunt i avall? (Influencers de foto fàcil, absteniu-vos d’aquest comentari i no us sentiu interpel·lats.)
Triar bé l’època, abans que la maleta
Sóc una persona calorosa —el meu cos termoregula en excés—, així que, sempre que puc, quan trio una destinació, miro primer quina és l’època de l’any més fresqueta. Els meus viatges inclouen llargues caminades (el transport públic, només el just i necessari; d’altra manera et perds racons únics), i això fa que la calor sigui un enemic implacable a l’hora de gaudir de les rutes a peu.
Per això, els meus mesos predilectes són, per aquest ordre, l’hivern, la tardor, la primavera i, si no en queda més remei, l’estiu —tot i que juliol i agost queden vetats per a les meves sortides. També és cert que, eliminant aquests dos mesos, els preus i el volum de gent acostumen a baixar, festes nadalenques a banda.
Si viatjo per Europa —sóc barceloní—, em resulta fàcil triar rutes i èpoques de l’any. Si viatjo a Àsia, eviteo les èpoques de més humitat o de més calor: per exemple, al Japó hi vaig anar al novembre, amb una temperatura perfecta.
Ja veieu per on vaig, oi?
Els motius pràctics
Una bossa petita implica llibertat de moviments i evita facturacions innecessàries, amb tots els riscos que això comporta: pèrdua d’equipatge, cues interminables, preus de vol més elevats. I viatjar en èpoques amb temperatures que no superen els 20-22 graus implica menys calor i menys suor, i això es tradueix en menys canvis de roba —no sóc brut, al contrari: pràctic i ben net— i en uns quilos d’equipatge que es minimitzen molt.
Què porto, de veritat
Aviam: en un viatge de quinze dies, porto dos pantalons, cinc mudes de roba interior, set parells de mitjons, set samarretes, dues dessuadores i una jaqueta. Mare meva, només dos pantalons! Entre tu i jo, durant quants dies seguits podem portar uns texans? Doncs ja ho tens.
Totes aquestes peces de roba caben perfectament en una maleta-motxilla de 50 litres, i encara hi queda espai per al necesser i el kit de primers auxilis. Si en vols encara més, pots fer servir un compressor per reduir el volum de la roba al buit, i així et queda més marge per comprar souvenirs.
I la maleta? Després d’haver-ne provat unes quantes, m’he decantat per una de 50 litres que és, alhora, una motxilla amb rodetes, nansa per arrossegar-la i tirants de motxilla: un tot en un que funciona de meravella a un preu molt raonable.
La motxilla de seguretat
Mòbil, carregadors —tant d’endoll com externs—, tauleta, mini trípode, auriculars i lector electrònic, amb la documentació del viatge i moneda en curs del país de destinació: tot això ho porto en una petita motxilla de seguretat (s’obre per la part que et queda contra l’esquena) que, un cop arribo a l’hotel, buido i faig servir per al dia a dia.
I paraigua? Com que sol viatjar en èpoques de pluja... doncs no, no en faig servir, perquè em treu una mà. Amb una capelina en tinc prou —i afegeixo que m’encanta la pluja: l’olor que deixa després, el petricor, i mullar-me una mica.
La farmaciola, per deformació professional
Menció especial per a la farmaciola —deformació professional. Sé que gairebé a tot arreu on viatgem hi ha farmàcies. La qüestió és que no saps què et poden donar i què no: a mi, per exemple, em va molt bé l’ibuprofè de 600 mg, però segons on vagi, me’l poden donar sense recepta o no, o la posologia no és la mateixa. Hi ha massa variables que no controlem, així que, no és més senzill endur-te de casa allò que ja saps que et funciona, i estalviar-te el maldecap?
A més, caminem molt, i això fa que un kit de tiretes per evitar llagues als peus sigui imprescindible: caminar amb ferides és un martiri. I no parlem de l’alimentació: el nostre aparell digestiu canvia molt quan canviem de dieta, i un protector gàstric, o una cosa tan senzilla com el bicarbonat, et pot salvar d’un bon mal de panxa —i mai més ben dit.
Doncs ja ho tenim tot llest per enlairar-nos cap al proper destí: enlairar-nos per conèixer, enlairar-nos per somiar, enlairar-nos per viure. Bon viatge!
Rep els relats nous al correu
Un correu quan publico un relat. Res més.