Copenhagen - La ciutat de les mil punxes
El 1160, el bisbe Absaló de Roskilde va aixecar una petita fortalesa per protegir el comerç marítim de la zona; d’aquell nucli defensiu en va néixer el nom original de la ciutat en danès, København, que es pot traduir com «el port dels mercaders». Vuit segles i mig més tard, aquella fortalesa s’ha convertit en una de les ciutats més vibrants i netes d’Europa, on regnen les bicicletes i un estil de vida que els mateixos danesos han sabut posar nom: el hygge, l’art de trobar la felicitat en les coses petites —l’escalfor d’un cafè, un passeig vora els canals, una bona conversa a la llum de les espelmes.
Vam visitar la ciutat durant el mes de setembre de 2026 i, «gràcies» al canvi climàtic, el temps no va respondre gens a l’habitual de la zona: temperatures de 17-18 graus, una mica de sol i només mig dia de pluja. Vam recórrer la ciutat sense paraigües ni gaire roba d’abric.
Dia 1
Allotjats en un hotel Scandic just al costat de l’aeroport, encara ens quedaven hores per fer el check-in —a les 16 h, tot i haver arribat a les 12— i la puntualitat danesa no entén d’excepcions, així que no ens el van poder avançar. Vam aprofitar per anar a dinar just al darrere de l’hotel, al Café Kystens Perle, on vam trobar un brunch molt recomanable.
Brunch vegà.
I que no hi falti mai una bona hamburguesa.
Mentre acabàvem el brunch, vam topar-nos amb unes saunes vora el mar —ben escandinau— i vam descobrir que just al costat hi havia l’aquari de la ciutat, així que vam aprofitar per visitar-lo sense tenir-ho previst. Es diu Den Blå Planet (el Planeta Blau) i és el més gran del nord d’Europa: una visita improvisada que va resultar genial.
Vista de l’aquari Den Blå Planet des de l’hotel.
Taurons, taurons martell, mantes gegants, entre moltes altres espècies, neden en un tanc de quatre milions de litres d’aigua que es pot travessar per un túnel, des d’on es gaudeix de totes les vistes anatòmiques dels animals.
També s’hi poden trobar llúdrigues marines rescatades, així com una selva tropical amb... un peresós!
Després d’aquesta immersió aquàtica tan enriquidora, vam adonar-nos que ja era hora de fer el check-in a l’Scandic CPH Strandpark, a deu minuts a peu de la parada de metro de Kastrup.
Un hotel de dotze plantes, inaugurat el 2021, modern i pràctic, amb un esmorzar de bufet interminable i unes vistes que donen a l’estret d’Öresund, que uneix el mar Bàltic amb el mar del Nord.
L’habitació era àmplia, pràctica i funcional, amb un matalàs de duresa mitjana —ai, les lumbars!— però de bon descans.
Amb tot instal·lat i ja a les sis de la tarda, fidels a l’horari nòrdic, tocava sopar. Ens vam traslladar a un restaurant de cuina típica danesa, El Ravelinen.
És un establiment situat en un edifici emblemàtic del 1728 que antigament feia de guàrdia militar a les portes de la ciutat i que, des del 1942, funciona com a restaurant. Amb una cuina espectacular, gaudeix d’unes vistes privilegiades sobre els canals de la ciutat.
Una vista privilegiada per sopar, oi?
Anem per la vianda?
La tarteletter, o tartaleta danesa, és un plat tradicional que normalment es farceix amb una barreja cremosa de pollastre cuit i espàrrecs blancs, però en aquest cas venia farcida de pit de vedella estofat amb cols de Brussel·les i carbassa al forn amb salsa velouté.
Bistec de vedella Himmerland... es desfà a la boca.
Coq au blanc amb cuixa de pollastre confitada de Rokkedahl... per llepar-se els dits.
No cal que segueixi descrivint més plats, perquè la gana m’impediria continuar explicant aquest relat. I amb la panxa ben satisfeta, tocava descansar: l’endemà ens esperava un altre dia ple d’emocions.
Dia 2
Avui tocava un imprescindible de Copenhagen: els jardins de Tivoli.
Són un dels parcs d’atraccions més antics, màgics i emblemàtics del món, inaugurat el 15 d’agost de 1843, i van servir d’inspiració al mateix Walt Disney —que el va visitar el 1951— per dissenyar Disneyland.
De fet, és el tercer parc d’atraccions en funcionament més antic del món i, curiosament, el primer també és danès: el Dyrehavsbakken, o senzillament Bakken (1583), molt a prop de Copenhagen, a Klampenborg. El segon en discòrdia és el Prater de Viena (1766).
Atraccions per als amants de l’adrenalina, clàssiques de fira i street food són els grans protagonistes de l’espai.
Vam passar tot el dia pujant i baixant d’atraccions, provant jocs de tir, tastant dolços com crispetes i cotó de sucre... tornant a ser petits els grans, i els petits assaborint aquesta edat única en què tot s’experimenta amb una intensitat que després, a la vida, costa de retrobar.
Cansats i contents, i abans que la gana ens dominés, vam fer una altra visita "must" —enteneu-me, no hi ha res d’obligatori, però allà on vas sempre hi ha coses que val la pena veure, encara que a vegades pesi més el nom que no pas l’obra en si, i hi predomini més el simbolisme que representa per a la població local. Vam aturar-nos a saludar la Sireneta de Copenhagen, el màxim emblema cultural danès i homenatge al cèlebre escriptor de faules Hans Christian Andersen i al seu famós conte homònim, obra de l’escultor Edvard Eriksen i finançada per Carl Jacobsen, fill del fundador de la cervesera Carlsberg.
La figura representa la protagonista de la faula, que renuncia a la seva vida marina i a la seva pròpia veu per amor a un príncep humà. La seva mirada es dirigeix cap al mar, mostrant la melancolia d’allò que enyora, i reflecteix la dualitat de canviar de món —de la mar a la terra— i la lluita interna de pertànyer a un lloc nou. La veritat és que em va sorprendre positivament: la ubicació de l’estàtua accentua aquest sentiment melancòlic, i la seva expressió transmet una tristesa ben real. Va valer la pena.
I ara que la gana ja guanyava a les emocions viscudes, vam anar a sopar a un restaurant argentí, Fuego, recomanació d’un amic —i sort que li vam fer cas! Sóc omnívor amb predilecció per les bones carns i n’he tastat unes quantes, però puc dir sense embuts que la matèria primera que serveixen en aquest local és sublim: no havia tastat mai una carn de gust tan únic i tall tan fàcil com aquella —tot i que, en preguntar l’origen, ens van dir que venia de l’Uruguai. De debò, vam sortir tots amb el paladar a la seva màxima expressió.
Ho veieu? Se’n fa la boca aigua.
Quin àpat! Satisfets i tips, vam sortir del restaurant i vam fer una última parada per veure una zona de la ciutat preciosa que visitaríem amb més calma l’endemà... Quina zona? Demà en parlem. Ara, a dormir!
Dia 3
Avui tocava excursió fora de Copenhagen per visitar la Torre del Bosc (Skovtårnet, en danès), dins el parc Camp Adventure, a uns 50 minuts al sud de la ciutat, a la localitat de Haslev.
És una estructura de 45 metres d’alçada des d’on es gaudeix de vistes de 360 graus de tota la zona —el bosc de Gisselfeld Kloster— i s’hi arriba al cim pujant per un recorregut circular de 1.000 metres que envolta tota l’estructura interna de la torre.
Per arribar-hi, es travessa un camí-passarel·la de 3,2 km enmig del bosc, tot un plaer per caminar.
No em negareu que el paisatge és una meravella!
I al final del trajecte, la torre del bosc s’alça majestuosa...
L’interior de l’estructura, mirant d’abaix cap a dalt...
I de dalt cap a baix, amb unes vistes de 360 graus que transmeten una sensació de pau única i des d’on, en un dia clar, es pot veure la veïna Suècia, amb Malmö retallant-se a l’horitzó.
Com podeu veure, l’experiència és totalment recomanable, i les vistes, úniques a la zona nòrdica d’Europa.
Com ja he comentat, aquesta estructura és dins del complex Camp Adventure, on també hi ha zona de glamping, sauna i esports de muntanya, entre d’altres: un lloc ideal per passar-hi uns dies enmig de la natura i que, nevat, deu ser d’un altre món.
Vam tornar al món dels mortals i ens vam dirigir a una segona visita encara més sorprenent i, sobretot, mitològica: la ruta dels gegants oblidats. És una ruta formada originalment per sis gegants —o trolls— oblidats, pensats i creats per l’artista Thomas Dambo, repartits en un radi de 30 km per la perifèria de Copenhagen. Avui dia, arreu del món, se’n poden trobar fins a 200: els Estats Units, Bèlgica i Irlanda del Nord són alguns dels països que també tenen d’aquests personatges mítics nòrdics. Al peu de cada estàtua hi ha un codi QR que porta al «Trollmap», des d’on es pot descobrir on són ubicats tots aquests éssers pel planeta blau. Una curiositat: nosaltres només en vam trobar un, i és a prop de Copenhagen.
Hilltop Trine – 2016.
Sleeping Louis – 2016, que en aquest cas no sé si sembla que dorm o si ha passat una nit inoblidable...
Aquest és el codi QR que trobareu al peu de cada troll, amb la ubicació mundial de tots els gegants adormits... Una bona gimcana, oi?
Com podeu veure, la ruta d’avui ha estat fantàstica —mai més ben dit— i preciosa, i segur que em creureu si us dic que arribàvem ben cansats, però assedegats. Us sembla que acabem el dia amb un refresc en un lloc icònic de Copenhagen?
És clar... benvinguts al barri de Nyhavn!
Aquest canal històric del segle XVII està vorejat de façanes de colors vius —grocs, vermells, blaus i pastels— que s’han convertit en la postal més coneguda de Dinamarca. Originalment era un port comercial ple de mariners i tavernes, i avui és una zona animada, plena de restaurants, terrasses i vaixells històrics de fusta. Com a curiositat, el mateix Hans Christian Andersen va viure en tres de les seves cases: els números 18, 20 i 67.
I ara sí: cap a l’hotel, on vam fer un mos al seu restaurant i vam descansar per fer l’endemà l’última activitat abans de marxar.
Dia 4
Ens vam llevar sabent que a les 17 h agafàvem el vol de tornada, però això no ens va impedir fer un últim tour —o us pensàveu que no faríem un tour nàutic en una ciutat plena de canals?
Exacte: a les deu del matí vam plantar-nos a FriendShips Boat Rental, on vam llogar una barqueta per a sis persones, de navegació ben senzilla, i ens vam disposar a fer una ruta marítima de dues hores pels canals danesos.
El temps ens va continuar respectant, i la pluja va esperar a caure just quan agafàvem el vol de tornada; això va fer que el passeig marítim fos fantàstic i que poguéssim gaudir de perspectives de la ciutat ben diferents de les que ofereix caminar.
I fins aquí la nostra aventura danesa! Malauradament, sempre passa el mateix: esperes que arribi el viatge i, quan hi ets, passa volant —però és senyal d’haver-lo gaudit al màxim. Sens dubte, Copenhagen és una ciutat que recomano visitar i gaudir: tranquil·la, neta, i amb una oferta culinària que m’ha sorprès per a bé. Així doncs, no ho dubteu i trepitgeu el país dels víkings!
Rep els relats nous al correu
Un correu quan publico un relat. Res més.