Dublín i Howth: primers dies a l’Illa Maragda
Arribo a Dublín amb gana, set i cansament, i el primer sopar és un plat de fideus davant de l’hotel. L’endemà agafo el tren cap a Howth, un poble de pescadors a dinou quilòmetres de la capital, per veure l’Atlàntic des d’una barca, entre foques, penya-segats i un far. Dos dies per entrar-hi amb calma, abans que la ruta comenci de debò.
Dublín (Dubh Linn)
Fundada pels víkings cap al 841 amb el nom de Dubh Linn —que significa «bassa negra», pel llac fosc format pel riu Poddle en confluir amb el Liffey—, la capital irlandesa és una ciutat plena de llocs d’interès. Abans d’anar-hi, la gent que ja hi havia estat em va advertir que no valia gaire la pena; ja us dic jo que és tot el contrari! Que s’ho facin mirar.
Dublín és avui la capital i la ciutat més gran d’Irlanda. El seu nom irlandès actual, Baile Átha Cliath («el poble del gual de les tanques»), recorda un antic gual sobre el Liffey que ja feia de pas natural abans que hi arribessin els víkings. El riu travessa la ciutat i la parteix en dues meitats, el northside i el southside, amb un caràcter ben diferent: tradicionalment, la banda nord és més popular i quotidiana, i la banda sud concentra bona part dels monuments, els museus i les universitats. El centre és compacte i es pot recórrer gairebé tot a peu, i això, per a algú que viatja com jo, ho canvia tot.
Dia 1 – L’arribada
Trio un aparthotel perquè em permet cuinar alguna cosa una mica més saludable i lleugera al vespre, de tornada de la ruta. Sempre que puc, llogo un espai d’aquestes característiques per tenir aquesta opció.
Aquesta vegada escullo un de la cadena Staycity Aparthotel: habitació àmplia, llit còmode (sí, sempre el demano doble; m’encanta dormir ben ample) i una petita cuina amb rentaplats inclòs. M’estalvio posar fotografies dels banys.
Arribo a l’hotel cap a les vuit del vespre, amb gana, set i cansament, i veig que just al davant hi ha un restaurant de fideus, el Biang Biang. El nom no és casual: els biang biang són uns fideus amples i gruixuts estirats a mà, típics de la regió xinesa de Shaanxi, i es diu que el nom imita el soroll de la massa quan es copeja contra la taula per estirar-la. Doncs aprofitem-ho!
Trio un plat de porc i vedella a daus i una cervesa fresqueta. Curiós: arribo a Dublín i el primer que faig és menjar fideus i beure una cervesa asiàtica… Quines coses! Combinació perfecta per anar a descansar i estar ben fresc per començar el primer (d’uns quants) dies de ruta.
Així acaba el primer dia, que a Irlanda gairebé no ho és: encara no he vist res d’allò que havia vingut a veure, però ja hi sóc, tinc un llit ample, un sopar al cos i una ciutat nova esperant-me a l’altra banda de la finestra. Demà comença la ruta de debò.
Dia 2 – Howth
Em llevo amb aquella energia que només el clima nòrdic sap encomanar-me; sempre m’ha anat de conya per descansar. El primer pas del matí és sagrat: preparar un bon cafè, un ritual imprescindible per posar en marxa la maquinària de la jornada.
Mentre camino cap al meu destí, la ciutat em sorprèn amb una estructura singular que capta a l’instant la meva atenció. És inevitable que se’m vingui al cap la pel·lícula i la mítica sèrie Stargate. Curiosament, la instal·lació es diu The Portal, tot i que col·loquialment tothom la coneix com l’Stargate de Dublín. I realment compleix el que promet: una finestra futurista que connecta en temps real la capital irlandesa amb Nova York, i que darrerament ha ampliat les pantalles cap a ciutats com Vílnius, Lublin o Filadèlfia. Una autèntica connexió estel·lar a l’abast dels viatgers!
The Portal, l’«Stargate» de Dublín.
Amb aquesta espurna de ciència-ficció a la retina, arribo a l’estació de tren. Toca pujar al comboi que em durà cap a Howth, on m’espera una excursió en barca de l’allò més suggeridora.
El vaixell salpa puntualment a l’hora pactada. Comencem a navegar deixant enrere el moll, passem per davant del cap de Howth i retallem la silueta de l’emblemàtic far del comtat de Dublín. Poc després el paisatge es torna més abrupte i s’obren davant nostre els imponents penya-segats del litoral oriental d’Irlanda, un autèntic paradís ornitològic on s’observen diverses espècies d’aus marines. El punt àlgid de la travessia ens acosta a Ireland’s Eye, un petit illot salvatge on tenim la sort d’albirar colònies de foques fent mandra a les roques.
És un viatge d’una hora i quart: setanta minuts de calma absoluta que et submergeixen de ple en el dia a dia marítim de la regió. Descobrir aquests paratges des del mar ofereix una perspectiva diferent, enriquidora i molt recomanable. A més, avui la mar està tranquil·la i no hi ha marinada, un detall que s’agraeix enormement si, com jo, ets de fàcil marejar.
El far de Howth.
Quan torno a posar els peus a terra ferma, l’estómac, agraït pel trajecte pacífic, comença a demanar atenció. Em passejo pel moll per xafardejar l’oferta gastronòmica.
El moll de Howth.
Tot i que aquí predomina el peix fresc i el marisc, acabo decantant-me per un plat que, per coses de la vida, només menjo quan trepitjo el Regne Unit o Irlanda: el famós fish and chips. Una recepta senzilla però deliciosa: patates fregides i peix arrebossat, que normalment s’elabora amb bacallà (cod) o eglefí (haddock), que és precisament el que avui em toca tastar.
Quan viatjo prefereixo no atipar-me gaire: si dino massa, em guanya la mandra de la migdiada, i això és un mal negoci si vols continuar explorant a peu. Per tant, plat únic i a seguir la ruta!
Aprofitant que sóc a la zona costanera, enfilo un passeig cap a Balscadden Bay per gaudir del paisatge, aquesta vegada des de la seguretat de la terra. Respiro fondo i em deixo impregnar per l’olor de mar i de sal, d’aquells petits moments quotidians que realment no tenen preu. Durant la caminada em surt a l’encontre un reguitzell de sorprenents talles de fusta escultòriques, com la d’un vell pescador que vigila l’horitzó…
…o la d’un imponent drac víking que evoca el passat d’aquestes terres.
Finalment arribo a la badia de Balscadden, un autèntic mirador natural on les vistes es queden gravades a la memòria.
Des d’allà enllaço amb el cèlebre camí dels penya-segats, el Howth Cliff Walk, que m’ofereix una panoràmica encara més àmplia i majestuosa de tota la línia de la costa.
I amb això ja ho tenim per avui! Ha estat una jornada fantàstica: una ruta interessant, accessible i, sobretot, molt relaxant. Una escapada perfecta a només dinou quilòmetres de Dublín, on s’arriba còmodament en transport públic en uns quaranta minuts.
Rep els relats nous al correu
Un correu quan publico un relat. Res més.