La Calçada del Gegant i els Dark Hedges: un tast d’Irlanda del Nord
Un dia llarg d’excursió cap a Irlanda del Nord: el castell de Dunluce, la Calçada del Gegant amb les seves quaranta mil columnes de basalt i la llegenda de Finn McCool, i l’avinguda de faigs dels Dark Hedges, coneguda per Game of Thrones i pel fantasma de la Dama Grisa.
- Dublín
- La Calçada del Gegant
Dia 8 – La Calçada del Gegant i els Dark Hedges (un tast d’Irlanda del Nord)
Em desperto al Donnybrook Hall, el meu segon allotjament a Dublín, un bed and breakfast molt acollidor, i em preparo per a un nou dia ple de sorpreses.
L’habitació sí que és genuïnament «britànica», encara que he d’anar amb compte amb els tres esglaons que baixen al nivell de l’habitació: la primera vegada que he obert la porta, a les fosques, gairebé m’hi foto de morros!
Donnybrook és un barri residencial de cases victorianes molt tranquil, que s’allunya de la zona més turística de Dublín. És ideal per passejar i té una connexió de busos excel·lent per arribar arreu, fins i tot a l’aeroport en trenta minuts.
He matinat, perquè avui he de fer un recorregut bastant llarg que em portarà a diversos destins, tots situats a Irlanda del Nord, a quin més bonic. La primera aturada, no prevista, em porta davant…
Dunluce Castle és una icònica i dramàtica ruïna medieval situada al capdamunt d’un penya-segat de basalt a la costa del comtat d’Antrim. Aquesta fortalesa, que s’alça uns trenta metres sobre l’oceà Atlàntic, està connectada a terra ferma per un pont i envoltada de caigudes verticals colossals, i ofereix un dels paisatges més fotografiats i espectaculars de la famosa Causeway Coastal Route. És un escenari icònic des de fa segles i també avui, perquè va servir d’inspiració per recrear el castell de Pyke de la casa Greyjoy a Joc de trons.
Em vaig apropant a un dels punts estrella del dia d’avui…
Ja queda poc…
I ja hi he arribat! Benvinguts a la Calçada del Gegant (Giant’s Causeway)!
Fa uns seixanta milions d’anys, el refredament ràpid de la lava d’una erupció volcànica va esquerdar el terra de la costa d’Antrim i va crear les 40.000 columnes de basalt hexagonal que avui formen la Calçada del Gegant. Tanmateix, la tradició popular d’Irlanda del Nord prefereix explicar aquest paisatge d’una manera molt més enginyosa.
Segons el mite, el gegant irlandès Finn McCool va construir aquest camí de pedra sobre el mar per creuar fins a Escòcia i enfrontar-se al seu rival, Benandonner. Però en acostar-se a la costa escocesa, en Finn va veure que el seu enemic era el doble de gran que ell. Espantat, va fugir corrents cap a casa per demanar ajuda a la seva astuta dona, Oonagh.
Quan en Benandonner va arribar a Irlanda buscant el combat, l’Oonagh el va rebre amb molta calma i el va convidar a entrar. Havien disfressat en Finn amb roba de nadó i l’havien ficat dins d’un bressol gegant. A més, l’Oonagh havia cuinat un pa de civada especial amb una planxa de ferro a l’interior i el va oferir al visitant.
En fer la primera mossegada, el gegant escocès es va trencar diverses dents. Tot seguit va veure, astorat, com el suposat «nadó» es menjava un pa idèntic (però sense ferro) sense cap esforç. En Benandonner va entrar en pànic pensant: «Si el fill és així de fort i descomunal, com deu ser el pare?». Atemorit, va girar cua i va fugir cap a Escòcia a tota pressa, destrossant la calçada darrere seu perquè en Finn no el pogués perseguir.
Avui dia, el final d’aquell camí de llegenda encara és visible a l’altre costat del mar, a l’illa escocesa de Staffa, on les mateixes columnes geomètriques de basalt recorden la història d’aquells dos colossos.
Quina de les dues històries trieu per explicar aquestes magnífiques formacions hexagonals? Us deveu imaginar que jo trio la segona: no podeu negar que les llegendes irlandeses són d’allò més boniques!
La Calçada del Gegant també ens brinda un passeig, anomenat Blue Trail, que voreja la costa amb unes vistes de l’oceà Atlàntic que treuen l’alè. De fet, aquesta zona és una confluència de l’Atlàntic Nord, el Canal del Nord i el mar d’Irlanda, motiu pel qual és una línia costanera amb un fort onatge que confereix un paisatge marí salvatge. És espectacular i sí… fa fresqueta, així que abrigueu-vos quan hi vingueu.
Aquest passeig ens permet veure les Giant Organ Pipes, els tubs de l’orgue del Gegant:
unes imponents formacions de basalt hexagonal de fins a quinze metres d’alçada. Sí, el gegant Finn McCool era realment gran…
Fins arribar a l’Amphitheatre Viewpoint i veure això:
No penso dir res, d’acord?
Hi ha moments en què em quedo sense paraules, perquè no hi ha idioma que pugui descriure certs paisatges, per molt bon escriptor que puguis arribar a ser, amb l’afegit d’una imaginació desbordant. Hi ha llocs on només es pot ser per entendre’ls. Aquest n’és un… i no serà l’últim.
La següent aturada, el Portaneevy Car Park i Viewpoint, permet veure, en un dia clar, a part de l’illa de Rathlin (que es caracteritza per acollir la colònia d’aus marines més gran d’Irlanda del Nord), la costa de la inigualable Escòcia.
I ara, el segon plat fort del dia: diferent, però amb un encant encara més… misteriós. Benvinguts a…
The Dark Hedges («els tancats foscos») és una impressionant avinguda de faigs situada a la carretera de Bregagh, al comtat d’Antrim. Els arbres van ser plantats cap a l’any 1775 per la família Stuart amb l’objectiu de crear una entrada majestuosa que impressionés els visitants que s’acostaven a la seva mansió, Gracehill House. Amb el pas dels segles, les branques dels arbres van créixer fins a entrellaçar-se i van formar un túnel natural completament atmosfèric, on la llum i les ombres juguen constantment. El lloc va aconseguir fama mundial després d’aparèixer a la sèrie Game of Thrones, on representa el Camí del Rei.
I, com arreu d’Irlanda, aquest indret també ens regala la seva llegenda particular. Segons la tradició local, l’avinguda està habitada pel fantasma de la Dama Grisa (Grey Lady). Diu la llegenda que, quan arriba el crepuscle, aquesta figura espectral apareix flotant silenciosament entre els arbres madurs, lliscant i resseguint la línia de la carretera. L’espectre avança pausadament sota el túnel vegetal i, just en el moment en què passa l’últim faig de l’avinguda, es desintegra i desapareix en l’aire.
Al voltant d’aquest esperit errant existeixen diverses teories locals que intenten revelar-ne la identitat. La creença més estesa diu que es tracta del fantasma d’una jove serventa de la mansió Gracehill que va morir fa segles en estranyes i misterioses circumstàncies, tot i que altres veus assenyalen que podria ser l’esperit de Margaret, coneguda com a «Cross Peggy», filla de James Stuart i un dels antics propietaris de les terres. Però la versió bastant més tenebrosa suggereix que és una ànima procedent d’un cementiri antic i abandonat que es troba ocult en algun lloc dels camps dels voltants; asseguren que, la nit de Halloween, les tombes s’obren i tots els esperits turmentats d’aquell cementiri s’uneixen a la Dama Grisa per recórrer junts el misteriós camí dels faigs.
És una història perfecta per explicar sota aquests faigs bicentenaris en una nit emboirada, no us sembla? M’encanta.
I, en contrapartida, en sortir del passeig, el temps irlandès ens regala l’altra cara de la moneda: color i llum.
Ja us dic jo que és un país de contrastos sobtats que et traslladen a un altre món. Sóc plenament conscient que el dia d’avui m’ha regalat uns paisatges i unes sensacions que sempre portaré amb un somriure en el record. La pregunta que se’m planteja ara mateix és: em quedarà alguna cosa per veure que superi el que he vist fins ara? Ho veurem…
Rep els relats nous al correu
Un correu quan publico un relat. Res més.